dimecres, 30 de novembre de 2011

dimecres, 23 de setembre de 2009

La incultura contra els castells

Hi ha molta gent que sempre parla sense saber de la misa la meitat o, directament, no sabent-ne res. N'hi ha arreu i de tots els colors. Però per norma general, no els hi solem fer cas. Però una persona d'aquestes amb una determinada presència dins la vida pública és molt perillosa, perquè pot enganyar a gent desinformada o que senzillament es deixi guiar. I desgraciadament, pel que fa a la cultura popular, això sol ser freqüent.

El món casteller no ha estat fóra d'aquestes crítiques sense raonaments, fruit més del desconeixement o de la bilis de determinada gent. Fa uns tres anys, quan la mort de la Mariona, aquesta gent, molts pseudo-periodistes, van saltar a criticar el món casteller, dient que era maltractament infantil, que era de bojos i de suicides, fins i tot algun d'aquests que es creuen intel·lectuals va arribar a dir que era una costum més pròpia dels bàrbars que de gent civilitzada. El món casteller va respondre amb total unitat, fent evident la seguretat dins els castells i els treballs que ja s'estaven fent en aquest àmbit per encara augmentar-la més. I malgrat això, encara hi ha alguns atacs irracionals que intenten presentar el món dels castells com un esport d'alt risc (vegi's l'article de El Periòdico sobre la diada de Santes d'enguany).

I avui hem tingut una mostra més, però des d'un altre àmbit, des del món de la política, d'on ja havien hagut algunes declaracions en contra per part de sectors ultraespanyolistes xenòfobs. Aquest cop, però, ve d'una persona a qui no se li aplicaria, a priori, aquesta categoria. I és que avui, en el debat sobre la retirada de la catalogació de tradició d'interès nacional a les curses de braus, el senador navarrès del PSOE, Javier Marqués ha comparat el maltractament animal que hi ha en aquesta tradició amb el maltractament a les persones que hi ha en el món casteller. Segons aquest personatge, els que hi ha a baix a la pinya pateixen un maltractament, igual que la canalla, que pateix un alt risc al poder caure.

Potser caldria posar a aquest home de brau i de baix, a veure on pateix més. Potser abans de parlar s'hauria d'informar de la preparació física, dels assajos, de la tècnica que envolta el castell.. I potser també hauria de pensar que mentre els castellers que estan a pinya ho fan perquè volen, els braus no tenen aquesta capacitat de poder decidir.

I casualment, això coincideix quan el món casteller pot ser considerat patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Doncs senyor Marqués, si li cou, posi's fulles! O potser que es posi banyes...

dimarts, 1 de setembre de 2009

La Vella dóna la campanada a Sant Fèlix

La Vella descarrega el 2de9fm i el Pde8fm, mentre Vilafranca ensopega al 3de10fm, el 3de9fa i el pilar. Minyons i Joves acaben signant un discret Sant Fèlix.


Tot apuntava a que, en aquest Sant Fèlix multitudinari en caure en diumenge, tot estava més que venut. Tal i com s'havien desenvolupat les darreres setmanes, semblava que la Vella havia quedat descartada i que només la Joves o Minyons li podrien fer una mica d'ombra al monòleg verd que es preveia. Però la situació a plaça va canviar radicalment.

Després de la tradicional passada de Sant Fèlix, les colles entraren a plaça amb un Pde4cam cadascuna, tert de la Vella, que ho feia amb un Pde4pscam. Ningú ho va interpretar com un símbol, però potser va ser el primer símptoma de que anaven forts. Seguidament, van obrir plaça la colla local, els Castellers de Vilafranca. A primera ronda, seguiren l'esquema clàssic, portant a terme un 4de9fa amb molt de nervis, que es va tancar en excès als pisos superiors, arribant al punt de casi tocar el pilar. Malgrat això, el 4 es va descarregar deixant el pilar, que també va haver de treballar de valent per poder-se descarregar. A segona ronda, els verds varen portar el que cap de cartell anunciat, el 3de10fm, que va trigar molt en muntar-se. Amb molts problemes entre el folre i les manilles, el castell va tirar a munt a la primera, però el pes no va fer que les manilles paressin el seu moviment excessiu, complicant-se a més amb problemes amb un dels quarts, que s'estava enfonsant. Finalment, amb sisens col·locats i la canalla pujant, el quart s'acabà d'enfonsar, fent caure el castell. En repetició, els de Vilafranca van bastir el seu castell reserva, el 2de9fm, amb una gran solidesa i que no va presentar cap problema, tot i haver introduit canvis respecte al de Santes. En tercera ronda, els "lagartus" es van proposar tornar-se-les a veure amb el 3de9fa, donat els rumors que apuntaven a que Minyons el podria intentar. El castell, igual que el 4, mai no va acabar de pujar fi, i amb l'entrada del pom de dalt va caure. En ronda de repetició, varen anar a assegurar presentant un 4de9f que, aquest cop, no els presetà problemes. La ronda de pilars verda era l'altre plat fort de la diada, amb el Pde8fm, però l'anxaneta no va voler pujar, i com que la canalla mana, el peu es va desmuntar. Decidiren doncs rebaixar un pis, canviant l'anxaneta, que s'estrenava al Pde7f. Sembla que aquest pilar no esperat va fer força mal als verds, i el folre no treballà còmode, fent inestable el pilar. Una forta sacsejada dels pisos de dalt va fer que el pilar caigués quan l'anxaneta s'estava col·locant i va tornar a portar la por a una plaça castellera en veure que a l'anxaneta se li sortia el casc disparat (però afortunadament no va ser més que l'espant). Finalment, decidiren tancar una diada amb força caigudes descarregant un Pde5 bastant pesat.

Els segons en actuar eren els Minyons de Terrassa, que venien tocats de l'actuació de Sitges, després de carregar el 3de8a i el Pde7f i amb la baixa de l'anxaneta del pilar, descartant així el 3de9fa i un pilar gran. Així doncs, decidiren intentar repetir els esquemes de la seva diada de Festa Major. En primera ronda presentaren un 3de9f que sembla estar donant bons resultats, malgrat que hi havia uan tremolor constant, però que no va fer perillar en cap moment el castell. En segona ronda, els malves van bastir un 4de9f molt més que bellugadís i que va patir la lenta pujada de la canalla, però que varen poder descarregar gràcies a la veterania del seu tronc i al bon treball del folre. Pel que fa a la tercera ronda, els egarencs van fer un 5de8, que va ser executat sense cap problema. Per finalitzar la seva actuació, van bastir 2Pde5 simultanis.

La tercera en actuar era la Colla Joves Xiquets de Valls. Volien tornar a repetir l'èpic Sant Fèlix del 2008, on van descarregar el seu primer 5de9f, molt patit, després d'una caiguda del mateix castell quan encara no s'havia carregat. Així doncs, i després d'haver fet bastants cops el 5de8 de manera immillorable, apostaven per pujar un pis. La incògnita, però, era si bastirien un pilar gran després dels mals resultats del Pde6 en les darreres setmanes. Per obrir la seva diada, van portar a terme el 3de9f, un castell que els hi havia donat força problemes, carregant-lo els dos darrers cops, i que aquest cop tampoc va anar gaire bé. Tot i descarregar-lo, el castell mai no va parar de trontollar, causant fins i tot algun dubte i moltes presses a la canalla, mentre que el folre encara està molt verd. A la segona ronda, els vermells van encarar el seu repte, el 5de9f. Després de desmuntar un peu, el castell va pujar, però igual que el tres, no gaire bé. El tremolor va fer que el castell s'obrís sense que el folre pogués fer-hi gaire. Malgrat això, va seguir pujant, permetent fer les dues aletes, però caient poc després. A la tercera ronda, malgrat la caiguda, la Joves va voler seguir el seu programa, fent un 4de9f. Després de dos peus desmuntats, semblava que en el tercer no les tenien totes, però decidiren pujar-lo abans que perdre ronda. Però l'estructura no estava pas segura. La rengla d'esquenes a la Vella de seguida va començar a patir i a rebregar-se, emportant-se el castell, que va caure amb dossos col·locats. En ronda de repetició varen bastir un 2de8f molt parat. Els diables vermells van acabar amb 2Pde5 simultanis, descartant així el Pde6 o superior.

Tancant les rondes estava la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la colla tapada de la diada, per la que ningú apostava res, que va acabar donant la sorpresa, amb un programa força ambiciós. Obriren plaça amb un 3de9f a la "manera de la vella", treballant-lo molt, però descarregant-se de sobres. En segona ronda vingué el primer plat fort de la Vella, el 2de9fm, un castell que se'ls resistia des de feia anys *. Els "vellacus" bastiren un 2de9fm amb pes, per tal d'assegurar la construcció, on, fins i tot, hi havia la presència de l'Ito de Haro, lesionat al passat Firagost i que lluïa una màscara protectora. El castell va pujar lent i una mica insegur, amb els quints i els sisens molt plegats, però el bon treball de les manilles i del tronc va fer que es pogués descarregar, donant la primera sorpresa de la tarda. En tercera ronda, els vallencs decidiren seguir el programa i bastir un 4de9f molt maco, sense moviments excessius ni el fort treball que acostumen a fer els seus castellers en aquest tipus de construccions. Per acabar la diada, els rosats portaven a terme el gran pilar, el Pde8fm, que l'any passat només pogueren carregar (Sant Fèlix, Concurs de Tarragona i Santa Úrsula). Aquest cop, la cosa va anar millor. Tot i començar amb un fort moviment de les manilles, aquestes s'asentaren amb el quint col·locat. El pilar hagué de treballar de valent, amb alguns moviments bruscos, però va poder-se carregar. La descarregada va ser més placentera, sense gaires problemes, arrencant un gran aplaudiment d'una plaça que acabava de veure un peu desmuntat dePde8fm dels verds i que estava desitjant poder veure el gran pilar descarregat de nou.

Així doncs, la Vella donà la sorpresa i guanyà (no se per punts, però sí moralment), la diada de Sant Fèlix d'enguany, presentant un programa ambiciós tenint en compte els seus darrers resultats i que, amb un bon treball de la colla a plaça, els permeté sortir amb 2 gammes extres descarregats i cap caiguda. Però cal destacar també l'actuació dels Castellers de Vilafranca, que malgrat les caigudes i no poder assolir objectius, segueixen demostrant que estan bé. A més, es van recuperar ràpidament, doncs el dia següent, per Sant Ramon, els verds aconseguien fer el primer 3de9fa descarregat de la història, molt mogut i treballat, però descarregat al cap i a la fi, tot carregant també el Pde8fm.

Pel que fa a Minyons, va tenir un paper prou bo dintre del que cabia esperar donada les baixes amb les que arribaven. Esperem que continui aquest treball i els malves puguin tornar al seu nivell habitual. Pel que fa a la Joves, tot i que semblava que tornarien a donar la sorpresa, aquest cop no va poder ser. Amb uns folres massa tendres, l'èpica no va servir de gaire. Caldrà doncs que continuin treballant per poder assegurar les grans construccions.

Així doncs, l'actuació quedà de la següent manera:

Castellers de Vilafranca: Pde4cam, 4de9fa, i3de10fm, 2de9fm, i3de9fa, 4de9f, iPde7f, Pde5.
Minyons de Terrassa: Pde4cam, 3de9f, 4de9f, 5de8, 2Pde5.
Colla Joves Xiquets de Valls: Pde4cam, 3de9f, 5de9fc, i4de9f, 2de8f, 2Pde5.
Colla Vella dels Xiquets de Valls: Pde4pscam, 3de9f, 2de9fm, 4de9f, Pde8fm.




P.S.:Aquí us deixo les fotografies que vaig fer la setmana passada a la diada de Festa Major de Gràcia i que no havia penjat encara.
* Edito: Rectifico la informació. Tal i com ha dit el company, a Sant Fèlix del 2008 sí que el va carregar, igual que a Santa Úrsula, i no el descarregava des del Concurs del 2000. Merci per la rectificació.

divendres, 21 d’agost de 2009

La folklorització dels instruments tradicionals

Avui parlaré d'un tema que té a veure de manera indirecta en el món dels castells: la utilització dels instruments tradicionals principatins, en especial, de la gralla, fora del món de la cultura tradicional i popular i del folklorisme.

La gralla és un element que acompanya a moltes colles de cultura tradicional i popular catalana: castellers, geganters, trabucaires, bastoners... A més, dins la música popular d'algunes zones també s'utilitza àmpliament. Però és precisament aquesta característica la que ha portat a la gralla a ser un instrument folklòric, incapaç de fer-se un lloc dins la música actual. I igual que la gralla, d'altres instruments com el sac de gemecs, la tarota o el flabiol i el tabalet (tot i que aquest darrer sí que és utilitzat per algun grup, com, per exemple, Mesclat). D'exemples de grups que utilitzin la gralla fent música actual, només se m'ocorre Igitaia.

En canvi, a d'altres zones dels Països Catalans, els instruments populars són a l'ordre del dia de la música que es realitza a les contrades, com per exemple, la dolçaina al País Valencià. L'any passat vaig tenir la oportunitat de gaudir d'un curset de dolçaina organitzat per l'Ajuntament de Dènia. A més d'apendre a tocar l'instrument, un dels dies van organitzar una xerrada sobre cants tradicionals valencians i els instruments típics. Un dels ponents, diria que en Ximo Caffarena, ens explicava que la dolçaina era un instrument pràcticament en desús, utilitzada només per alguns cants valencians i per la muixeranga, dos elements culturats també molt en caiguda, i no va ser fins als finals dels 60 i els 70 que un grup de gent, generalment estudiants lligats als moviments antifranquistes i valencianistes (que no blaveros), van recuperar-la i difondre-la. Un instrument que semblava abocat a l'oblit i el folklorisme, de cop, va ser recuperat i amb molta força. En part, això va ser gràcies a la creació de grups com Al Tall, del qual n'havia format part el mateix Ximo Caffarena. Amb el temps, l'instrument s'anà extenent, fins i tot arribant a les mateixes bandes municipals de música (molt populars al País Valencià), que ja incorporen una secció de dolçaines i tabals. I la seva utilització no es queda aquí, sinó que grans grups molt coneguts actualment l'utilitzen constantment en les seves cançons, com són els casos d'Obrint Pas o La Gossa Sorda.

Cal, doncs, superar aquesta folklorització dels instruments tradicionals principatins i apostar per la plena incorporació d'aquests en les noves tendències musicals, tot normalitzant-ne el seu ús i, de retruc, beneficiar a les colles de cultura tradicional i popular, no només augmentant-ne el nombre de músics, sinó també el seu nivell.

Edito: Tal i com ha dit el company lluisma, La Coixinera també incorpora la gralla en les seves cançons, i també incorporo a la llista Camarada Kalashnikov (abans ho feien també els Maitips, però diria que ara ja no).

dimarts, 18 d’agost de 2009

La Vella ensopega a la Bisbal

La Vella cau del 5de8 i els condiciona la diada. Els Castellers de Vilafranca compleixen a dues setmanes de Sant Fèlix, mentre que la Joves realitza una gran actuació.


Diumenge passat se celebrava la diada en la plaça que diuen que és la més castellera sense colla pròpia, la Bisbal del Penedès. I és que aquesta petita població de 2.815 habitants situada a mig camí entre el Penedès i l'Alt Camp aconsegueix portar a una mateixa plaça als Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls en un moment molt fort del calendari i amb les mirades posades cap a Sant Fèlix. Aquest any, però, la diada venia envoltada de polèmica per la inclusió de la Vella amb un catxé més alt que la resta, i que havia faltat a la cita l'any passat per les pretensions econòmiques, però aquesta no afectà a l'actuació de les colles.
La petita plaça (de fet, la confliència de 3 carrers), acull així una de les diades més importants de la temporada castellera, i també una de les més caluroses, doncs es fa a la 1 del migdia i sense cap ombra, i el vent sol lluir per la seva absència. Les tres colles, que entren a toc d'entrada a plaça, però sense pilar caminat, són rebudes per una bona quantitat de públic, no només de la població, sinó també molts castellers i seguidors del món dels castells vinguts d'arreu.

Enguany, els Castellers de Vilafranca van ser els encarregats d'obrir la diada. Situats a la banda baixa de la plaça, començaren amb un 4de9f. Després d'un peu desmuntat, els vilafranquins van alçar el castell, que va mantindre molt bones mides durant tota l'execució i no va presentar cap problema pels de la camisa verda. En segona ronda, van decidir presentar el 3de9f, un castell que estava tenint alguns problemes, havent-se només carregat a Calafell i Santes, mentre que a Vilanova ja acosneguiren tornar-lo a descarregar. El castell va pujar amb una tremolor constant i una de les rengles un xic separava. Això, juntament amb una mica de retard en pujar la canalla, feia pensar en problemes, però els penedesencs van demostrar saber treballar en condicions no òptimes, fent que el castell no patís en excés en cap moment. Per a la tercera ronda, els lagartos triaren el 3de8a, un castell que porten 2 anys presentant en diferents moments i que enguany era el primer per a ells. Després de desmuntar 2 peus, el tercer tirà amunt. El 3 va pujar un pèl deformat des del principi, fent que hi hagués un bellugueig considerable i alguns dubtes en el tronc i la canalla. Finalment, però, es pogué carregar. La descarregada va ser força treballada, per tal de no tocar el pilar, que patí una mica amb la sortida de l'anxaneta i l'acotxador, però que es poguer descarregar. Finalment, els verds varen encarar la ronda de pilars amb un Pde7f on el folre era força petit. El pilar va pujar una mica tirat cap enrere a partir del quart, cosa que va fer que el terç hagués de compensar tirant el pit endavant. A la descarregada vigueren els principals problemes, amb un terball molt gran del terç i el quart, que fins i tot acabà girat. Per acabar d'arrodonir el dia, alçaren 6Pde4 simultanis, com feien l'any passat celebrant els 60 anys. Diada rodona pels de la camisa verda, que encara tenen El Catllar i l'Arboç abans de Sant Fèlix i que de ben segur donaran alguna sorpresa.

Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es trobava situada al mig de la plaça. Iniciaren la seva diada amb el 5de8. Després d'un peu desmuntat, decidiren girar-lo per tal de salvar les possibles pendents, i començà le'xecució, amb una tremolor constant que va fer treballar tronc i pinya des del principi. La canalla, que tot i petita, en això hi entén, ho va notar, i l'anxaneta començà a baixar amb acotxadors col·locats. La colla, que volia fer una gran diada i treure's l'espineta del Firagost, va intentar que tornés a pujar, fins i tot una quinta va agafar a l'anxaneta de la cama, tot deixant-se anar del castell d'un braç. Aquests dubtes, els nervis, i la decepció per haver de desmuntar el 5, no van anar gaire bé per un castell que ja no estava maco, i finalment, just després de que l'anxaneta arribés a la pinya, el castell va petar entre terços i quarts del 3. Aquesta caiguda va fer molt de mal, no només a la moral de la colla, sinó també al tronc, doncs es sumava alguna baixa més a les que ja portaven del Firagost. En ronda de repetició, els de la camisa rosada decidiren assegurar i fer un 3de8, menys estable del que s'esperava, però que solventaren sense gaires problemes, i descartant així fer el 3de9f que tenien a la recàmara. A segona ronda, la línia de rebaixaar les espectatives es confirmà quan aixecaren el 4de8, que pujà molt deformat i que no es mostrà segur en cap moment, sobretot en la descarregada, on es notà molt els problemes de quadratura. A tercera ronda, decidiren presentar un 2de7, que ni tan sols el tenien plantejat. L'estructura pujà, aquest cop sí, molt segura, donat que la intenció era posar-hi un folre. Fins i tot es permeteren fer una figuereta a l'alçada de dossos. Per finalitzar, els vallencs van fer 2Pde5 simultanis, un d'ells amb una execució molt lenta donada la curta edat de l'anxaneta, que pujava molt a poc a poc. Una diada força dolenta pels de la camisa rosada que tenen El Catllar i l'Arboç per recuperar forces i preparar la diada de Sant Fèlix.

Finalment, la Colla Joves Xiquets de Valls, situada a la part alta de la plaça, van ser els encarregats de tancar les rondes. Amb la moral molt alta després de guanyar a la Vella al Firagost, encaraven aquesta diada amb moltes ganes. Ja per començar, varen alçar un 3de9f que va pujar amb unes mides molt maques i que es va carregar sense problemes però que, de cop, va començar a tancar-se a l'alçada de quints, i el castell acabà caient. A segona ronda, i després de desmuntar-ne'n un peu, presentaren un 5de8 molt consolidat, sense termolors ni moviments estranys, i que fa pensar en un pis més en les properes setmanes. A tercera ronda, donaren la s orpresa quan intentaren el 3de8a. Després de desmuntar un primer peu, el castell s'executà molt segur i sense problemes, però només el 3 es deixà anar, el segon no poguè aguantar i, sense poder lluitar-lo gaire, se n'anà cap enrere, quedant només en carregat. Per acabar, la Joves va fer 2Pde5 simultanis. Així doncs, una diada força bona pels de la camisa vermella, amb el però del pilar, que està donant força problemes (ja n'han carregat 2, al Firagost i aquest, i només van descarregar-lo a Vilanova, però patint molt i gens segur), i que fa pensar si la colla seguirà apostant per la via dels pilars o la deixarà aparcada per anar a buscar d'altres reptes.

Així doncs, una molt bona diada a la Bisbal, que es torna a reafirmar com la gran plaça sense colla pròpia i que torna a ser de nou una presa de forces per Sant Fèlix. El resum de l'actuació és el següent:

Castellers de Vilafranca: 4de9f, 3de9f, 3de8a, Pde7f, 6Pde4 simultanis.
Colla Vella dels Xiquets de Valls: i5de8, 3de8, 4de8, 2de7, 2Pde5 simultanis.
Colla Joves Xiquets de Valls: 3de9fc, 5de8, 3de8ac, 2Pde5.

dimecres, 12 d’agost de 2009

Un més i escaig en el món dels castells

Si en un cap de setmana, el món casteller es pot revolucionar, imagineu-vos que pot passar en un mes i cinc dies, que era el que feia que no actualitzava. Tenia pendent fer algunes cròniques, però donat que ha passat ja un temps, prefereixo publicar una mena de recull, ara que per la colla està a punt de començar el segon tram de la temporada.


Primer, a nivell de Badalona, vàrem tenir l'actuació de Premià de Mar, juntament amb els Capgrossos de Mataró. Finalment, vàrem decidir apostar per repetir l'actuació del maig a la Plaça de la Vila (sense l'id5de7), però apostant per la renovació de troncs, feina que s'està fent molt marcadament aquest any i que comença a donar molt bons resultats. En el 4de7, cal destacar l'estrena d'un segon i la reestena d'una quarta, amb l'afiançament d'un dels segons lleugers, i tot això amb un resultat genial. El 4de7a es va apostar per una alineació més conservadora, a l'espera que el treball a assajos acabi de perfeccionar el nou tronc. Finalment, el 3de7 va incorporar un canvi força important a la rengla, de cara al 3de7a que ja està proper. Pel que fa al vànol, es va repetir l'alineació del Pde5, a l'espera del segon tronc que s'està treballant. Per la banda mataronina, els blaus van clavar un 5de8, que va patir més nervis que altra cosa, un 4de8a un pèl insegur i que va patir molt a al baixada del pilar quan el segon es va abocar molt, un 2de8f que, després d'un peu desmuntat, va ser força treballat, i Pde7f que quedà en carregat per la manca de treball còmode entre el terç i el folre. Tot i això, una gran diada la que es va poder viure amb una plaça molt plena de gent que estava expectant a aquest duel.


La setmana següent, a Calafell, els Castellers de Vilafranca donàven el primer signe de que també són humans, i només carregaven el 3de9f de manera molt ajustada. Tot i això, no semblava que la cosa nés a més. Però els verds van tornar a entrabancar-se a les Santes, que enguany tenien un cartell espectacular: els locals compartien plaça amb els ja habituals Castellers de Vilafranca i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els locals volien treure's l'espineta de no poder estrenar el 3de9f a Premià presentant-lo a la Plaça Santa Anna juntament amb el 4de9f i el Pde7f, intentant assolir, de nou, la seva millor actuació, però no va poder ser. Finalment, els de color blau marí feren un 3de9f treballat, un ide4de9f on passaren factura els nervis i la manca de gent als assajos, un 4de8a on es repetí el problema a la descarregada del pilar, però aquest cop més acusat, un 2de8f molt segur i un Pde7fc que petà a nivell del terç quan l'anxeneta feia l'aleta. Per la banda dels verds, obriren plaça amb un 4de9f molt treballat, sobretot a la rengla d'esquenes a l'esglèsia, seguiren amb un i2de9fm, que havia de ser el primer gamma extra de la temporada, però que amb un tronc força mogut i un folre i unes manilles que no es compactaven, va caure quan l'anxaneta feia la segona passa, un 2de8f a ronda de repetició amb canvis i molt de nervis, un 3de9fc que també incorporava canvis per les baixes de la caiguda del 2de9fm i amb molts de nervis de la setmana anterior, i un Vde5. A més, l'actuació dels lagartos va tornar a posar sobre la taula el debat sobre el nombre de camises a plaça. Per la seva banda, els liles apuntaven fort i ho van demostrar només sortir, amb un 3de9fc que va pujar molt parat fins a la carregada, però que no va ser ben treballat a la descarregada, un 5de8 d'autèntica postal, un 4de8, amb vistes a pujar-ho un pis, qui sap si per Sant Magí, i 2Pde5, sortint molt reforçada de la Plaça Santa Anna.

Però els vilafranquins tornaren a la càrrega la setmana següent a Vilanova i la Geltrú. Els verds aconseguiren descarregar el 4de8a, malgrat els problemes a la descarregada del pilar, el 4de9f, el 3de9f i el Pde6, demostrant que s'havien recuperat de Calafell i Santes. Per la seva banda, els Bordegassos de Vilanova entrabancaven un cop més amb els castells de 8. Primer presentaven un id2de7 i a ronda de repetició un 5de7 molt maco, repetint a segona ronda el 2de7, que es va descarregar, però amb molts problemes i moltes sotregades, i a tercera ronda presentaven un id3de8 que no poguer reeixir per la pujada lenta i els dubtes de la canalla, i es tornaven a entrabancar a la ronda de repetició amb un i3de7ps per un problema de coordinació a la pujada, tot acabant amb un Pde5, un pis menys del planejat. Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls es presentà a mig gas tenint en compte que estaven a pocs dies del Firagost, tot presentant un 3de8, assaig previ del 3de9f que s'esperava el dimecres, un 5de8 molt parat que fa pensar en tornar-li a posar folre per Sant Fèlix, un 4de8 que també podria presentar un pis més d'aquí a poc, i un Pde6 treballat però prou segur, tot recuperant l'espadat per aquesta colla.

I finalment, arribà el Firagost, el dimecres 5. Un dels grans duels entre les colles vallenques en un moment en que amdues estan en un nivell semblant. Aquest cop, però, la victòria se l'emportà la Joves, que va descarregar un altre 5de8, un 3de9f que ja havien descarregat per Sant Joan, un 2de8f que està donant bons resultats, tot carregant el Pde6, cosa que es tornaria a repetir a Llorenç la setmana següent. Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que plantejava com a repte fer dos castells de 9, va sortir amb un 5de8 treballat però maco, fent a segona ronda el 4de9f, el primer de la temporada per una colla vallenca, que fou molt treballat, a l'estil de la Vella que li diuen, mentre que a tercera ronda ensopegaren amb el 3de9f, desmuntant dos peus i fent un i3de9f que pujà força malament i que petà quan s'estava desmuntant, cosa que obligà als rosats a fer un 3de8 i acabar la diada amb 2Pde5, sense presentar un gran espadat per la lesió de l'anxaneta.

Així doncs, arribem ara, a La Bisbal del Penedès amb les colles vallenques repartint-se la victòria en els duels i amb uns Castellers de Vilafranca que volen tornar a intentar el gamma extra, tot pensant ja les tres colles en Sant Fèlix, on es trobaran amb Minyons de Terrassa, que intentaran passar pàgina al moment no gaire bo que estan passant.

D'altres coses a destacar:

  • Felicitar als Salats de Súria pel seu primer castell de 7, el 4de7 descarregat a Altafulla. Esperem veure'n més castells de 7 de color potassa properament.
  • Torna la polèmica amb les ambulàncies, aquest cop, a Vilafranca, a la diada de Màrtir's Street, on es va fer una ronda sencera sense ambulància per desconeixement de les colles, que no se'n van adonar fins que Xicots de Vilfaranca va caure del 3de8 amb algunes lesions entre els seus integrants. Això va fer que s'hagués d'anul·lar l'actuació, fent que Xiquets de Reus no pogués fer els castells de 8 que tenien preparats. Això s'ha de controlar molt seriosament, i les colles ens hi hem de posar molt en això.
  • L'article despreciable que va fer El Periódico de Catalunya el dia després de Santes, on no s'hi donava cap tipus d'importància als castells realitzats i sí als ferits que va haver, contant totes les visites a les ambulàncies com a castellers ferits per tal d'arribar millor a l'escarni, i mentint sobre el perquè de la celebració de la diada, tot apropant-se a un text més digne de la premsa groga que no pas d'un diari suposadament informatiu. No tenen prou amb eliminar les cròniques castelleres que també han de malmetre la imatge del món castellers amb articles infames.

Ja per acabar, podeu veure fotografies de Premià a la galeria de l'Ester Giménez i de la Neus Vila, mentre que podeu veure les que vaig fer a l'assaig pre-santes de divendres dels Capgrossos de Mataró i l'actuació de Santes a la meva.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Diada de Front Marítim

Doncs aquest diumenge vàrem realitzar la penúltima actuació abans de vacances. Per segon any consecutiu, acudíem a la Festa Major del Front Marítim a realitzar una diada. Aquest cop, la diada va comptar també amb la presència dels Castellers de Rubí. La diada va començar amb bastant de retard, degut a que la ambulància va ser detinguda per la Guàrdia Urbana per atendre un accident i vem haver d'esperar a que pogués aparèixer a la Plaça.

La diada començà amb un Pde4 per cada colla simultanis (amb una estrena de segon d'en Xavi A, que ho va fer genial!). La colla local era l'encarregada d'obrir ronda. Degut a les numeroses baixes, es va haver de plantejar una diada de castells de 6. Per començar, presentaren un 4de6 prou lleig, que va perdre mides de segons ràpidament i que es tancà en excés de terços, havent-lo de treballar més del que seria normal en aquest tipus de construccions. En segona ronda, els de la camisa micaco van presentar un 3de6a que va ser treballat en algun moment, però que presentà millors mides que l'anterior i que es solventà sense problemes. A la darrera ronda, els badalonins van presentar un 3de6 que, aquest cop, no va suposar cap secret per ells i que mantingué unes mides perfectes en tot moment. Per acabar, van presentar 2Pde4 simultanis.

Per la seva banda, els Castellers de Rubí, per la seva banda, van intentar una diada similar a la que realitzaren ara fa una setmana per la seva diada d'anniversari, tot i la manca d'efectius. A primera ronda, presentaren un 3de6 que plantejà força problemes des de l'inici, perdent mides ràpidament des de segons i tancant-se els dossos fins a tocar-se espatlles a l'entrada de l'anxaneta, cosa que, malgrat fer l'aleta, no li va permetre fer la darrera passa, havent-lo de desmuntar. A la segona ronda, els vermells van presentar un 4de6 amb els mateixos problemes que abans i molt tremoladís que no va permetre pujar a la canalla, fent que , de nou, haguessin de desmuntar. Finalment, a la tercera ronda es van plantejar tornar a assaltar el 4. Tot i que en un principi semblava que pujava més segur, de seguida un segon va començar a patir, tot desquadrant el castell. Malgrat que la canalla ja era amunt, el bellugueig va fer que ordenessin baixar. Finalment, acabaren la diada amb un Pde4.

I després de la diada, platjeta, bany i pique de pilars aquàtics (que va guanyar Badalona amb un Pde3n :P

Una diada fluixeta, però que va servir per seguir treballant els castells de cara a la diada de Premià, d'aquest diumenge, amb Capgrossos de Mataró. Amb aquesta intencio, continuarem assajant avui dimarts i el proper divendres (amb pica-pica inclós aquest darrer dia), i , per tal de portar el màxim nombre de gent possible, convoquem a tothom que vulgui el diumenge a les 10.30h a l'estació de tren de Badalona a pujar en el "tren micaco"! SOM-HI TOTS, QUE ELS MICACOS TORNEM A PREMIÀ!!


Aquí podeu veure dues galeries de fotografies fetes pel Javito (que ja se li acaba la baixa de baix xD) i per l'Albert Aliaga.