dimecres, 23 de setembre de 2009

La incultura contra els castells

Hi ha molta gent que sempre parla sense saber de la misa la meitat o, directament, no sabent-ne res. N'hi ha arreu i de tots els colors. Però per norma general, no els hi solem fer cas. Però una persona d'aquestes amb una determinada presència dins la vida pública és molt perillosa, perquè pot enganyar a gent desinformada o que senzillament es deixi guiar. I desgraciadament, pel que fa a la cultura popular, això sol ser freqüent.

El món casteller no ha estat fóra d'aquestes crítiques sense raonaments, fruit més del desconeixement o de la bilis de determinada gent. Fa uns tres anys, quan la mort de la Mariona, aquesta gent, molts pseudo-periodistes, van saltar a criticar el món casteller, dient que era maltractament infantil, que era de bojos i de suicides, fins i tot algun d'aquests que es creuen intel·lectuals va arribar a dir que era una costum més pròpia dels bàrbars que de gent civilitzada. El món casteller va respondre amb total unitat, fent evident la seguretat dins els castells i els treballs que ja s'estaven fent en aquest àmbit per encara augmentar-la més. I malgrat això, encara hi ha alguns atacs irracionals que intenten presentar el món dels castells com un esport d'alt risc (vegi's l'article de El Periòdico sobre la diada de Santes d'enguany).

I avui hem tingut una mostra més, però des d'un altre àmbit, des del món de la política, d'on ja havien hagut algunes declaracions en contra per part de sectors ultraespanyolistes xenòfobs. Aquest cop, però, ve d'una persona a qui no se li aplicaria, a priori, aquesta categoria. I és que avui, en el debat sobre la retirada de la catalogació de tradició d'interès nacional a les curses de braus, el senador navarrès del PSOE, Javier Marqués ha comparat el maltractament animal que hi ha en aquesta tradició amb el maltractament a les persones que hi ha en el món casteller. Segons aquest personatge, els que hi ha a baix a la pinya pateixen un maltractament, igual que la canalla, que pateix un alt risc al poder caure.

Potser caldria posar a aquest home de brau i de baix, a veure on pateix més. Potser abans de parlar s'hauria d'informar de la preparació física, dels assajos, de la tècnica que envolta el castell.. I potser també hauria de pensar que mentre els castellers que estan a pinya ho fan perquè volen, els braus no tenen aquesta capacitat de poder decidir.

I casualment, això coincideix quan el món casteller pot ser considerat patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Doncs senyor Marqués, si li cou, posi's fulles! O potser que es posi banyes...