divendres, 21 d’agost de 2009

La folklorització dels instruments tradicionals

Avui parlaré d'un tema que té a veure de manera indirecta en el món dels castells: la utilització dels instruments tradicionals principatins, en especial, de la gralla, fora del món de la cultura tradicional i popular i del folklorisme.

La gralla és un element que acompanya a moltes colles de cultura tradicional i popular catalana: castellers, geganters, trabucaires, bastoners... A més, dins la música popular d'algunes zones també s'utilitza àmpliament. Però és precisament aquesta característica la que ha portat a la gralla a ser un instrument folklòric, incapaç de fer-se un lloc dins la música actual. I igual que la gralla, d'altres instruments com el sac de gemecs, la tarota o el flabiol i el tabalet (tot i que aquest darrer sí que és utilitzat per algun grup, com, per exemple, Mesclat). D'exemples de grups que utilitzin la gralla fent música actual, només se m'ocorre Igitaia.

En canvi, a d'altres zones dels Països Catalans, els instruments populars són a l'ordre del dia de la música que es realitza a les contrades, com per exemple, la dolçaina al País Valencià. L'any passat vaig tenir la oportunitat de gaudir d'un curset de dolçaina organitzat per l'Ajuntament de Dènia. A més d'apendre a tocar l'instrument, un dels dies van organitzar una xerrada sobre cants tradicionals valencians i els instruments típics. Un dels ponents, diria que en Ximo Caffarena, ens explicava que la dolçaina era un instrument pràcticament en desús, utilitzada només per alguns cants valencians i per la muixeranga, dos elements culturats també molt en caiguda, i no va ser fins als finals dels 60 i els 70 que un grup de gent, generalment estudiants lligats als moviments antifranquistes i valencianistes (que no blaveros), van recuperar-la i difondre-la. Un instrument que semblava abocat a l'oblit i el folklorisme, de cop, va ser recuperat i amb molta força. En part, això va ser gràcies a la creació de grups com Al Tall, del qual n'havia format part el mateix Ximo Caffarena. Amb el temps, l'instrument s'anà extenent, fins i tot arribant a les mateixes bandes municipals de música (molt populars al País Valencià), que ja incorporen una secció de dolçaines i tabals. I la seva utilització no es queda aquí, sinó que grans grups molt coneguts actualment l'utilitzen constantment en les seves cançons, com són els casos d'Obrint Pas o La Gossa Sorda.

Cal, doncs, superar aquesta folklorització dels instruments tradicionals principatins i apostar per la plena incorporació d'aquests en les noves tendències musicals, tot normalitzant-ne el seu ús i, de retruc, beneficiar a les colles de cultura tradicional i popular, no només augmentant-ne el nombre de músics, sinó també el seu nivell.

Edito: Tal i com ha dit el company lluisma, La Coixinera també incorpora la gralla en les seves cançons, i també incorporo a la llista Camarada Kalashnikov (abans ho feien també els Maitips, però diria que ara ja no).

dimarts, 18 d’agost de 2009

La Vella ensopega a la Bisbal

La Vella cau del 5de8 i els condiciona la diada. Els Castellers de Vilafranca compleixen a dues setmanes de Sant Fèlix, mentre que la Joves realitza una gran actuació.


Diumenge passat se celebrava la diada en la plaça que diuen que és la més castellera sense colla pròpia, la Bisbal del Penedès. I és que aquesta petita població de 2.815 habitants situada a mig camí entre el Penedès i l'Alt Camp aconsegueix portar a una mateixa plaça als Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls en un moment molt fort del calendari i amb les mirades posades cap a Sant Fèlix. Aquest any, però, la diada venia envoltada de polèmica per la inclusió de la Vella amb un catxé més alt que la resta, i que havia faltat a la cita l'any passat per les pretensions econòmiques, però aquesta no afectà a l'actuació de les colles.
La petita plaça (de fet, la confliència de 3 carrers), acull així una de les diades més importants de la temporada castellera, i també una de les més caluroses, doncs es fa a la 1 del migdia i sense cap ombra, i el vent sol lluir per la seva absència. Les tres colles, que entren a toc d'entrada a plaça, però sense pilar caminat, són rebudes per una bona quantitat de públic, no només de la població, sinó també molts castellers i seguidors del món dels castells vinguts d'arreu.

Enguany, els Castellers de Vilafranca van ser els encarregats d'obrir la diada. Situats a la banda baixa de la plaça, començaren amb un 4de9f. Després d'un peu desmuntat, els vilafranquins van alçar el castell, que va mantindre molt bones mides durant tota l'execució i no va presentar cap problema pels de la camisa verda. En segona ronda, van decidir presentar el 3de9f, un castell que estava tenint alguns problemes, havent-se només carregat a Calafell i Santes, mentre que a Vilanova ja acosneguiren tornar-lo a descarregar. El castell va pujar amb una tremolor constant i una de les rengles un xic separava. Això, juntament amb una mica de retard en pujar la canalla, feia pensar en problemes, però els penedesencs van demostrar saber treballar en condicions no òptimes, fent que el castell no patís en excés en cap moment. Per a la tercera ronda, els lagartos triaren el 3de8a, un castell que porten 2 anys presentant en diferents moments i que enguany era el primer per a ells. Després de desmuntar 2 peus, el tercer tirà amunt. El 3 va pujar un pèl deformat des del principi, fent que hi hagués un bellugueig considerable i alguns dubtes en el tronc i la canalla. Finalment, però, es pogué carregar. La descarregada va ser força treballada, per tal de no tocar el pilar, que patí una mica amb la sortida de l'anxaneta i l'acotxador, però que es poguer descarregar. Finalment, els verds varen encarar la ronda de pilars amb un Pde7f on el folre era força petit. El pilar va pujar una mica tirat cap enrere a partir del quart, cosa que va fer que el terç hagués de compensar tirant el pit endavant. A la descarregada vigueren els principals problemes, amb un terball molt gran del terç i el quart, que fins i tot acabà girat. Per acabar d'arrodonir el dia, alçaren 6Pde4 simultanis, com feien l'any passat celebrant els 60 anys. Diada rodona pels de la camisa verda, que encara tenen El Catllar i l'Arboç abans de Sant Fèlix i que de ben segur donaran alguna sorpresa.

Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es trobava situada al mig de la plaça. Iniciaren la seva diada amb el 5de8. Després d'un peu desmuntat, decidiren girar-lo per tal de salvar les possibles pendents, i començà le'xecució, amb una tremolor constant que va fer treballar tronc i pinya des del principi. La canalla, que tot i petita, en això hi entén, ho va notar, i l'anxaneta començà a baixar amb acotxadors col·locats. La colla, que volia fer una gran diada i treure's l'espineta del Firagost, va intentar que tornés a pujar, fins i tot una quinta va agafar a l'anxaneta de la cama, tot deixant-se anar del castell d'un braç. Aquests dubtes, els nervis, i la decepció per haver de desmuntar el 5, no van anar gaire bé per un castell que ja no estava maco, i finalment, just després de que l'anxaneta arribés a la pinya, el castell va petar entre terços i quarts del 3. Aquesta caiguda va fer molt de mal, no només a la moral de la colla, sinó també al tronc, doncs es sumava alguna baixa més a les que ja portaven del Firagost. En ronda de repetició, els de la camisa rosada decidiren assegurar i fer un 3de8, menys estable del que s'esperava, però que solventaren sense gaires problemes, i descartant així fer el 3de9f que tenien a la recàmara. A segona ronda, la línia de rebaixaar les espectatives es confirmà quan aixecaren el 4de8, que pujà molt deformat i que no es mostrà segur en cap moment, sobretot en la descarregada, on es notà molt els problemes de quadratura. A tercera ronda, decidiren presentar un 2de7, que ni tan sols el tenien plantejat. L'estructura pujà, aquest cop sí, molt segura, donat que la intenció era posar-hi un folre. Fins i tot es permeteren fer una figuereta a l'alçada de dossos. Per finalitzar, els vallencs van fer 2Pde5 simultanis, un d'ells amb una execució molt lenta donada la curta edat de l'anxaneta, que pujava molt a poc a poc. Una diada força dolenta pels de la camisa rosada que tenen El Catllar i l'Arboç per recuperar forces i preparar la diada de Sant Fèlix.

Finalment, la Colla Joves Xiquets de Valls, situada a la part alta de la plaça, van ser els encarregats de tancar les rondes. Amb la moral molt alta després de guanyar a la Vella al Firagost, encaraven aquesta diada amb moltes ganes. Ja per començar, varen alçar un 3de9f que va pujar amb unes mides molt maques i que es va carregar sense problemes però que, de cop, va començar a tancar-se a l'alçada de quints, i el castell acabà caient. A segona ronda, i després de desmuntar-ne'n un peu, presentaren un 5de8 molt consolidat, sense termolors ni moviments estranys, i que fa pensar en un pis més en les properes setmanes. A tercera ronda, donaren la s orpresa quan intentaren el 3de8a. Després de desmuntar un primer peu, el castell s'executà molt segur i sense problemes, però només el 3 es deixà anar, el segon no poguè aguantar i, sense poder lluitar-lo gaire, se n'anà cap enrere, quedant només en carregat. Per acabar, la Joves va fer 2Pde5 simultanis. Així doncs, una diada força bona pels de la camisa vermella, amb el però del pilar, que està donant força problemes (ja n'han carregat 2, al Firagost i aquest, i només van descarregar-lo a Vilanova, però patint molt i gens segur), i que fa pensar si la colla seguirà apostant per la via dels pilars o la deixarà aparcada per anar a buscar d'altres reptes.

Així doncs, una molt bona diada a la Bisbal, que es torna a reafirmar com la gran plaça sense colla pròpia i que torna a ser de nou una presa de forces per Sant Fèlix. El resum de l'actuació és el següent:

Castellers de Vilafranca: 4de9f, 3de9f, 3de8a, Pde7f, 6Pde4 simultanis.
Colla Vella dels Xiquets de Valls: i5de8, 3de8, 4de8, 2de7, 2Pde5 simultanis.
Colla Joves Xiquets de Valls: 3de9fc, 5de8, 3de8ac, 2Pde5.

dimecres, 12 d’agost de 2009

Un més i escaig en el món dels castells

Si en un cap de setmana, el món casteller es pot revolucionar, imagineu-vos que pot passar en un mes i cinc dies, que era el que feia que no actualitzava. Tenia pendent fer algunes cròniques, però donat que ha passat ja un temps, prefereixo publicar una mena de recull, ara que per la colla està a punt de començar el segon tram de la temporada.


Primer, a nivell de Badalona, vàrem tenir l'actuació de Premià de Mar, juntament amb els Capgrossos de Mataró. Finalment, vàrem decidir apostar per repetir l'actuació del maig a la Plaça de la Vila (sense l'id5de7), però apostant per la renovació de troncs, feina que s'està fent molt marcadament aquest any i que comença a donar molt bons resultats. En el 4de7, cal destacar l'estrena d'un segon i la reestena d'una quarta, amb l'afiançament d'un dels segons lleugers, i tot això amb un resultat genial. El 4de7a es va apostar per una alineació més conservadora, a l'espera que el treball a assajos acabi de perfeccionar el nou tronc. Finalment, el 3de7 va incorporar un canvi força important a la rengla, de cara al 3de7a que ja està proper. Pel que fa al vànol, es va repetir l'alineació del Pde5, a l'espera del segon tronc que s'està treballant. Per la banda mataronina, els blaus van clavar un 5de8, que va patir més nervis que altra cosa, un 4de8a un pèl insegur i que va patir molt a al baixada del pilar quan el segon es va abocar molt, un 2de8f que, després d'un peu desmuntat, va ser força treballat, i Pde7f que quedà en carregat per la manca de treball còmode entre el terç i el folre. Tot i això, una gran diada la que es va poder viure amb una plaça molt plena de gent que estava expectant a aquest duel.


La setmana següent, a Calafell, els Castellers de Vilafranca donàven el primer signe de que també són humans, i només carregaven el 3de9f de manera molt ajustada. Tot i això, no semblava que la cosa nés a més. Però els verds van tornar a entrabancar-se a les Santes, que enguany tenien un cartell espectacular: els locals compartien plaça amb els ja habituals Castellers de Vilafranca i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els locals volien treure's l'espineta de no poder estrenar el 3de9f a Premià presentant-lo a la Plaça Santa Anna juntament amb el 4de9f i el Pde7f, intentant assolir, de nou, la seva millor actuació, però no va poder ser. Finalment, els de color blau marí feren un 3de9f treballat, un ide4de9f on passaren factura els nervis i la manca de gent als assajos, un 4de8a on es repetí el problema a la descarregada del pilar, però aquest cop més acusat, un 2de8f molt segur i un Pde7fc que petà a nivell del terç quan l'anxeneta feia l'aleta. Per la banda dels verds, obriren plaça amb un 4de9f molt treballat, sobretot a la rengla d'esquenes a l'esglèsia, seguiren amb un i2de9fm, que havia de ser el primer gamma extra de la temporada, però que amb un tronc força mogut i un folre i unes manilles que no es compactaven, va caure quan l'anxaneta feia la segona passa, un 2de8f a ronda de repetició amb canvis i molt de nervis, un 3de9fc que també incorporava canvis per les baixes de la caiguda del 2de9fm i amb molts de nervis de la setmana anterior, i un Vde5. A més, l'actuació dels lagartos va tornar a posar sobre la taula el debat sobre el nombre de camises a plaça. Per la seva banda, els liles apuntaven fort i ho van demostrar només sortir, amb un 3de9fc que va pujar molt parat fins a la carregada, però que no va ser ben treballat a la descarregada, un 5de8 d'autèntica postal, un 4de8, amb vistes a pujar-ho un pis, qui sap si per Sant Magí, i 2Pde5, sortint molt reforçada de la Plaça Santa Anna.

Però els vilafranquins tornaren a la càrrega la setmana següent a Vilanova i la Geltrú. Els verds aconseguiren descarregar el 4de8a, malgrat els problemes a la descarregada del pilar, el 4de9f, el 3de9f i el Pde6, demostrant que s'havien recuperat de Calafell i Santes. Per la seva banda, els Bordegassos de Vilanova entrabancaven un cop més amb els castells de 8. Primer presentaven un id2de7 i a ronda de repetició un 5de7 molt maco, repetint a segona ronda el 2de7, que es va descarregar, però amb molts problemes i moltes sotregades, i a tercera ronda presentaven un id3de8 que no poguer reeixir per la pujada lenta i els dubtes de la canalla, i es tornaven a entrabancar a la ronda de repetició amb un i3de7ps per un problema de coordinació a la pujada, tot acabant amb un Pde5, un pis menys del planejat. Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls es presentà a mig gas tenint en compte que estaven a pocs dies del Firagost, tot presentant un 3de8, assaig previ del 3de9f que s'esperava el dimecres, un 5de8 molt parat que fa pensar en tornar-li a posar folre per Sant Fèlix, un 4de8 que també podria presentar un pis més d'aquí a poc, i un Pde6 treballat però prou segur, tot recuperant l'espadat per aquesta colla.

I finalment, arribà el Firagost, el dimecres 5. Un dels grans duels entre les colles vallenques en un moment en que amdues estan en un nivell semblant. Aquest cop, però, la victòria se l'emportà la Joves, que va descarregar un altre 5de8, un 3de9f que ja havien descarregat per Sant Joan, un 2de8f que està donant bons resultats, tot carregant el Pde6, cosa que es tornaria a repetir a Llorenç la setmana següent. Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que plantejava com a repte fer dos castells de 9, va sortir amb un 5de8 treballat però maco, fent a segona ronda el 4de9f, el primer de la temporada per una colla vallenca, que fou molt treballat, a l'estil de la Vella que li diuen, mentre que a tercera ronda ensopegaren amb el 3de9f, desmuntant dos peus i fent un i3de9f que pujà força malament i que petà quan s'estava desmuntant, cosa que obligà als rosats a fer un 3de8 i acabar la diada amb 2Pde5, sense presentar un gran espadat per la lesió de l'anxaneta.

Així doncs, arribem ara, a La Bisbal del Penedès amb les colles vallenques repartint-se la victòria en els duels i amb uns Castellers de Vilafranca que volen tornar a intentar el gamma extra, tot pensant ja les tres colles en Sant Fèlix, on es trobaran amb Minyons de Terrassa, que intentaran passar pàgina al moment no gaire bo que estan passant.

D'altres coses a destacar:

  • Felicitar als Salats de Súria pel seu primer castell de 7, el 4de7 descarregat a Altafulla. Esperem veure'n més castells de 7 de color potassa properament.
  • Torna la polèmica amb les ambulàncies, aquest cop, a Vilafranca, a la diada de Màrtir's Street, on es va fer una ronda sencera sense ambulància per desconeixement de les colles, que no se'n van adonar fins que Xicots de Vilfaranca va caure del 3de8 amb algunes lesions entre els seus integrants. Això va fer que s'hagués d'anul·lar l'actuació, fent que Xiquets de Reus no pogués fer els castells de 8 que tenien preparats. Això s'ha de controlar molt seriosament, i les colles ens hi hem de posar molt en això.
  • L'article despreciable que va fer El Periódico de Catalunya el dia després de Santes, on no s'hi donava cap tipus d'importància als castells realitzats i sí als ferits que va haver, contant totes les visites a les ambulàncies com a castellers ferits per tal d'arribar millor a l'escarni, i mentint sobre el perquè de la celebració de la diada, tot apropant-se a un text més digne de la premsa groga que no pas d'un diari suposadament informatiu. No tenen prou amb eliminar les cròniques castelleres que també han de malmetre la imatge del món castellers amb articles infames.

Ja per acabar, podeu veure fotografies de Premià a la galeria de l'Ester Giménez i de la Neus Vila, mentre que podeu veure les que vaig fer a l'assaig pre-santes de divendres dels Capgrossos de Mataró i l'actuació de Santes a la meva.