divendres, 21 d’agost de 2009

La folklorització dels instruments tradicionals

Avui parlaré d'un tema que té a veure de manera indirecta en el món dels castells: la utilització dels instruments tradicionals principatins, en especial, de la gralla, fora del món de la cultura tradicional i popular i del folklorisme.

La gralla és un element que acompanya a moltes colles de cultura tradicional i popular catalana: castellers, geganters, trabucaires, bastoners... A més, dins la música popular d'algunes zones també s'utilitza àmpliament. Però és precisament aquesta característica la que ha portat a la gralla a ser un instrument folklòric, incapaç de fer-se un lloc dins la música actual. I igual que la gralla, d'altres instruments com el sac de gemecs, la tarota o el flabiol i el tabalet (tot i que aquest darrer sí que és utilitzat per algun grup, com, per exemple, Mesclat). D'exemples de grups que utilitzin la gralla fent música actual, només se m'ocorre Igitaia.

En canvi, a d'altres zones dels Països Catalans, els instruments populars són a l'ordre del dia de la música que es realitza a les contrades, com per exemple, la dolçaina al País Valencià. L'any passat vaig tenir la oportunitat de gaudir d'un curset de dolçaina organitzat per l'Ajuntament de Dènia. A més d'apendre a tocar l'instrument, un dels dies van organitzar una xerrada sobre cants tradicionals valencians i els instruments típics. Un dels ponents, diria que en Ximo Caffarena, ens explicava que la dolçaina era un instrument pràcticament en desús, utilitzada només per alguns cants valencians i per la muixeranga, dos elements culturats també molt en caiguda, i no va ser fins als finals dels 60 i els 70 que un grup de gent, generalment estudiants lligats als moviments antifranquistes i valencianistes (que no blaveros), van recuperar-la i difondre-la. Un instrument que semblava abocat a l'oblit i el folklorisme, de cop, va ser recuperat i amb molta força. En part, això va ser gràcies a la creació de grups com Al Tall, del qual n'havia format part el mateix Ximo Caffarena. Amb el temps, l'instrument s'anà extenent, fins i tot arribant a les mateixes bandes municipals de música (molt populars al País Valencià), que ja incorporen una secció de dolçaines i tabals. I la seva utilització no es queda aquí, sinó que grans grups molt coneguts actualment l'utilitzen constantment en les seves cançons, com són els casos d'Obrint Pas o La Gossa Sorda.

Cal, doncs, superar aquesta folklorització dels instruments tradicionals principatins i apostar per la plena incorporació d'aquests en les noves tendències musicals, tot normalitzant-ne el seu ús i, de retruc, beneficiar a les colles de cultura tradicional i popular, no només augmentant-ne el nombre de músics, sinó també el seu nivell.

Edito: Tal i com ha dit el company lluisma, La Coixinera també incorpora la gralla en les seves cançons, i també incorporo a la llista Camarada Kalashnikov (abans ho feien també els Maitips, però diria que ara ja no).

3 comentaris:

lluísma ha dit...

El grup de folk-rock La Coixinera també utilitza la gralla de forma habitual.

Oriol Nicolau i Tell ha dit...

Més enllà de la utilització de la gralla en grups de diversos estils, sobretot pel que fa al folk-rock, penso que s'està fent un bon treball des de l'esmuc i diferents grups per encabir la gralla en tota mena de repertori i d'estils per posar-la cada cop més aprop dels instruments clàssics.
Per altra banda, la llàstima és que encara hi hagi tants grallers que toquen sense cap mena de formació, la imatge de l'instrument se'n ressent, sobretot quan aquests són els que veu la majoria de la gent.

Sergi "Cafè" ha dit...

Óriol, totalment d'acord, però també s'ha de fer un pas endavant pel que fa a la difussió i coneixement de la gralla a nivell general. A Badalona hi ha l'Escola de Música Tradicional, que també fa classes de gralla, però manca un grup gran de gent interessada en apendre (ja en tenen, de grups, però ínfims si ho comparem amb la quantitat de gent que hi ha a la ciutat). I tampoc està gaire difosa. Jo mateix, fins que vaig entrar en el món de la gralla, no sabia que existia, i, de moment, tot el que he aprés ha estat casi de manera autodidacta...